LA HADJER

Judeo-Espanyol
17 Temmuz 2024 Çarşamba

Aldo Sevi

Mi madre Roza s'engrandesió kon una madrasta. Su madre halís, Inés, se murió manseva, kuando Roza tenía un anyo i medio. A mi granpapá, Alber, ke tenía 29 anyos kuando se murió su primera mujer amada, lo kazaron kon Sará, una mujer bekyara de 40 anyos, para ke Roza tenga una madre ke la mire i Sará tenga un marido ke la mantenga. Entre Alber i Sará no avía kerensia, i Alber preferava estar afuera de kaza. Roza era yorona i Sará la aharvava. Un día, el onkl Arón, el ermano de Alber, pasó debasho de la kaza de Roza i la oyó yorar. Pishín suvió ariva i vido a Sará aharvándola. Arón la amenazó ke la va matar, si otra vez la ve aharvando a mi madre. Sará se espantó i no la aharvó mas. Para mi madre, el onkl Arón i su mujer, la tant Ester, se izieron mas komo padre i madre ke su padre i su madrasta. Suzi, la ija de Ester i Arón, era para mi madre komo una ermana.

Kuando mi madre se kazó a la edad de 18 anyos, Alber se kitó de su sigunda mujer, Sará, i se kazó kon Hacer (prononsado 'Hadjer), una mujer turka de famiya noble, nasida en Selanik (vizina de Atatürk), kita de un borrachón kon un ijo grande, Cemal (prononsado Djemal), también borrachón (ma ke dospués pudo deshar el alkol i repararse).

Alber i Hacer penaron muy duro endjuntos para avrir una fabriká i azersen rikos. A los dos les plazía muncho djugar kartas, i la djente dizía ke la primera partida de sus moneda vino de lo ke ganavan del póker. Hacer tenía parientez i konosidos rikos, i parese ke ganava en las kartas mas ke Alber.

En su prezensia la yamávamos Hacer hanım (madam 'Hadjer), ma entre mozotros, era "la Hadjer". Durante la primera vijita a Estambol ke izimos dospués de muestra aliyá a Israel, Hacer demandó ke mi madre la yame anne (mamá) i ke yo la yame büyük anne (gramamá), i ansina izimos, ma solo en su prezensia... La verdad es ke mos dava kara, muncho mas ke mi granpapá Alber... I no solo kara, sinó djoyas a mi madre, parás, regalos i mas i mas...

Tengo munchos rekodros de Hacer, akí partajaré kon vozotros dos. Kuando viníamos a Turkía, mi granpapá mos yevava a viajes kon su otomobil. En uno de estos viajes, enkontrimos una bariera de jandarmes ke serravan el kamino. Mi granpapá kijo aboltar el otomobil i retornar, ma Hacer no lo deshó. Abashó del otomobil. Disho lo ke disho a los jarndarmes, i eyos mos desharon pasar. Vos dishe ke era de famiya noble. Su tío era el governador de la provinsia de Samsun en los tiempos del Imperio Otomano. Tenía el komporto de una persona ke está akostumbrada ke la ovedeskan.

El sigundo rekodro ke tengo de Hacer es komo insistía i asigurava ke mi granpapá page el mantenimiento de su kita, Sará, asta su muerte.

Hacer hanım vino a vijitarmos en Israel dos vezes. La primera, en 1973, un anyo dospués de muestra aliyá, i en 1979 kuando tenía kanser del garón i vino a konsultarse kon doktores israelianos ke le disheron "los doktores en Turkía son muy buenos. Akí no tenemos mas remedios ke eyos...". Se murió unos kuantos mezes dospués.


En la fotó, de la siedra a la derecha: la tant Ester, mi granpapá Alber, Hacer hanım, Aldo (yo), mi madre Roza, Suzi, el onkl Arón, Estambol 1970, en la barmisvá de mi ermano grande.

Siz de yorumunuzu yapın

Tüm Yorumları Görün